L’anàlisi de la variació del cromosoma Y ha proporcionat valuoses pistes sobre la història paterna de poblacions d’animals domèstics. L’objectiu principal del treball actual va ser caracteritzar el cromosoma Y i estudi de la diversitat en 31 poblacions de cabres del centre est (Suïssa i Romania) i del sud d’ Europa (Espanya e Itàlia) així com a poblacions de referència d’ Àfrica i Orient Pròxim.

Hem observat un baix nivell de variabilitat en el cromosoma Y de la cabra, amb només cinc hoplotipus segregant-se en tot el conjunt de poblacions. També s'ha observat que en els suïssos es troba exclusivament haplotipus Y1 (Y1A: 24%, Y1B1: 15%, Y1B2:43% i Y1C:18%), mentre que en mascles italians i espanyols Y2A és l'haplotipus més abundant (77%). Curiosament, en les cabres dels Carpats de Romania l'haplotipus Y2A també és freqüent (42%).

En la diferenciació entre races, el cromosoma Y de les diferents races estudiades suïsses i italianes/espanyoles podria deure-se’n a la posterior domesticació i propagació de dos diferents reserves genètiques del Propà Orient a través del Danubi i del Mediterrani. La històrica relació entre les cabres del sud d’ Europa i del Nord d’ Àfrica també podria haver contribuït a generar dit patró de diferenciació genètica.