La vaca mallorquina és ideal per a l’aprofitament de boscos i zones poc productives.

En Pere Mayol, de Vedella des Caparó, és un home que transmet serenitat. Després de vint-i-cinc anys de feina a l’aeroport, la crisi del 2008 el va fer tornar a les seves arrels i dedicar-se exclusivament a fora vila amb ramaderia extensiva. De llavors ençà no ha amollat i ha anat fent créixer el ramat sense rompre l’equilibri amb la finca, ja que tanca el cicle al complet. Tot el que mengen ho produeix ell. Xerra amb molta convicció de la vaca de raça mallorquina i les seves qualitats; que van més enllà del benefici econòmic.

Té una carn molt gustosa i molt apta per a qui no pot menjar molt de greix. Perquè el poc que té, és d’un contingut d’un 85% de tipus oleic. Normalment la gent que ho tasta per primera vegada és habitual que em telefonin i em diguin que els ha agradat molt. Cada animal té prop de quatre anys quan va a l’escorxador i donen una canal de 140/170 kg. L’habitual dins qualsevol altra explotació seria entre 10 i 12 mesos per a 250 o 350 kg de canal. O sigui, tres vegades manco de temps i tres vegades més de carn. Aquest desequilibri dona una carn molt poc gustosa i concentrada, feta molt aviat i amb alimentació forçada.