La població d'ovins espanyols ha passat de 24 a 15 milions de caps en els últims 75 anys a causa de múltiples factors socials i econòmics. Tal reducció demogràfica podria haver provocat un augment de l'homocigosidad i la consanguinitat, limitant així la viabilitat de races amb excel·lents adaptacions a ecosistemes hostils. L'objectiu principal del nostre estudi va ser investigar els patrons d'homocigosidad d'11 races ovines espanyoles (inclou l'Ovella Roja Mallorquina) i dilucidar la relació d'aquestes races espanyoles amb poblacions de referència d'Europa, Àfrica i Orient Pròxim.

En utilitzar les dades de Ovine SNP50 BeadChip recuperats de publicacions anteriors, hem trobat que la majoria de les races ovines espanyoles estudiades tenen una estreta relació genètica amb altres poblacions europees; l'única excepció és la raça Canària de Pèl, que és similar a les races del nord d'Àfrica. L'anàlisi també ha demostrat que, amb poques excepcions, els genomes d'ovelles espanyoles alberguen menys de 50 ratxes d'homocigosidad (ROH) amb una longitud total inferior a 350 Mb. A més, les freqüències de ROH molt llargues (> 30 Mb) són molt baixos i els coeficients de consanguinitat (FROH) són generalment petits (FROH <0,10), oscil·lant entre 0,008 (Rasa Aragonesa) i 0,086 (Canària de Pèl). Els baixos nivells d'homocigosidad observats en les 11 ovelles espanyoles analitzades podrien deure's al seu maneig extensiu i l'alt nombre de finques petites i mitjanes.