La seva domesticació guarda els orígens en conjunt amb la criança de l'animal conegut com a mufló, específicament en el IX mil·lenni a. C. a l'Orient Pròxim, això, amb el principal propòsit d'explotar-ne la carn, llet, pell i llana. Formen part de la família Bovinidae, juntament amb el boví i el cabrum, però quan es parla d’ovins es fa referència  generalment a animals que estan coberts de llana, encara que hi ha algunes races ovines de pèl, com l’ovella canària o Pelib Buey.

Són animals ungulats, herbívors i remugants, poden presentar banyes i el tipus i el color de la llana i la pell varia segons la raça. Tenen una vida mitjana d’entre 10 i 12 anys, encara que les races més rústiques podrien arribar a viure fins a 18 o 20 anys. El temps de gestació és d'aproximadament 152 dies i el més freqüent són parts simples o dobles, però també poden tenir parts triples i superiors. La majoria de races autòctones són de producció mixta, encara que hi ha una tendència a l’especialització, de fet, la demanda social quan a producció ha anat canviant al llarg de la història.

A les Illes Balears s’han trobat en els jaciments restes òssies d’ovins-caprins datats molt abans dels assentaments humans definitius: els més antics es troben a Eivissa, encara que aquesta illa és la darrera que es pobla, (data del 4.800 a. C.) L’oví i el cabrum era el bestiar majoritari a l'arxipèlag; segons les restes trobades, es podria parlar del 70% de predomini respecte al boví i porquí (Casasnovas, 2019). L’oví és l’espècie ramadera amb més diversitat a les Balears, tanta que en el catàleg oficial consten inscrites un total de 4 races: ovella eivissenca, ovella mallorquina, ovella menorquina i ovella roja mallorquina.