Vaca Menorquina

Són animals longilinis i de pes mitjà a gros. D’aspecte harmònic, fort i rústic, encara que és de caràcter tranquil. Perfil subconvex, generalment sense banyes, encara que s'accepten animals amb banyes. Al front presenten un tupè característic. Capa roja que va del ros clar al castany obscur. Mucoses rosades, però s’accepten les de color pissarra. Alçada a la creu mascles 144 cm i femelles 130 cm. El pes dels mascles és de 900 Kg i de les femelles 500Kg. 

El cap és de perfil subconvex i relativament curt. Sense banyes, hi destaca el front amb tupè. El morro és ample, els ulls oblics i les orelles grosses, parcialment caigudes i amb abundant pilositat interna. El coll és de longitud mitjana, moderadament musculat i proveït d’una lleugera barballera. El cos és profund i el ventre ample. La línia dorsolumbar és recta, i la gropa és ampla i angulosa, amb un naixement alt de la cua, que és llarga i amb un floc de pèl a l’extrem. Les extremitats són de longitud mitjana a llarga i els aploms correctes. Els potons són amples i forts.

El braguer està ben implantat, és abundant i ben irrigat, disposa d’uns quarterons harmònics i de pell fina, més aviat propis de races d’aptitud lletera. El pèl és fi i curt, i la pell és gruixada, amb les mucoses rosades, tot i que s’accepta en les femelles les mucoses de color pissarra. El pelatge és generalment roig, i pot variar des de ros clar a castany fosc. Tothom coincideix que la presència del bestiar boví a Menorca és, com a mínim, de l’època dels talaiots, hipòtesi que concorda amb la teoria migratòria del boví roig convex del sud peninsular. Molt probablement el seu antecedent directe fou la raça marinera, estesa abans pel litoral català i llevantí i avui ja desapareguda, la qual cosa motiva que la raça menorquina, com passa també amb les altres races de boví de les illes mediterrànies, sigui una autèntica relíquia que s’ha de conservar, atès, a més, el matís diferencial de la seva aptitud productiva.