Malgrat la gran variabilitat que presenta la població d’aquestes aus de Menorca, avui dia se'n poden assenyalar una sèrie de trets que marquen la diferència amb altres poblacions i, concretament, amb la mallorquina. Té una mida mitjana a grossa, que en condicions de cria, els mascles superen d’adults els 10 quilos de pes, mentre que les femelles supera amb facilitat els 5-6 quilos. El plomatge és molt variat. És un animal de temperament tranquil, rústic i, en general, fàcil de manejar.

El cap és fi, sense plomes, de color vermell intens en els mascles, i de tons vermells més clars en les femelles. El moc, situat just a dalt del bec, es presenta molt desenvolupat en els mascles, i molt menys en les femelles. Els ulls són grossos, amb l’iris marró obscur, quasi negre, i el bec és fort, de mida mitjana i de color clar cremós. La pell que recobreix la gorja i el principi del coll, constituïda per nombroses carúncules quasi esfèriques, és més extensa en els mascles.

El coll és llarg i àgil.

El cos està dotat d’una pitrera ampla i ben musculada, i d’una esquena també ampla i sempre inclinada.

Les ales són grosses i potents, generalment ben aferrades al cos, i les cuixes són llargues i de bona conformació càrnia. Els tarsos són llargs i gruixats, de color vermell clar.

Com ja s’ha mencionat, el plomatge és molt variat, ja que va des del quasi negre, amb algunes plomes de la pitrera, l’esquena, la cua i les ales de color marró bronzejat, al color quasi blanc, sempre amb presència als mateixos llocs abans esmentats del color negre o bronze, o ambdós, en forma de plomes, totalment o parcialment pigmentades. S'hi presenta també amb freqüència el plomatge favat amb blanc i gris fosc i/o amb marró bronze, que es transmet amb certa dominància a la descendència. La falta de selecció per colors de plomatges definits i l’encreuament continuat dels reproductors ha conduït a la combinació de tots aquests, cosa que fa, de moment, impossible descriure els possibles colors de plomatge inicials. Les plomes de la cua cobreixen bé tot el carpó, i les plomes timoneres (14 - 16), sempre inclinades en el mateix pla de l’esquena, són fortes i llargues.